L'escriptor Pau Faner va desvetllar aquest divendres el seu recorregut literari fins a concebre «L'amor del capità Gavina», que presentà al Cercle Artístic de Ciutadella en companyia de l'editor Jordi Fernando i els també escriptors Joan López Casasnovas i Maite Salord, presidenta del Consell.
L'obra, inspirada en la vida del mariner Jordi Farragut, el pare de David G. Farragut, narra les aventures d'un jove que arriba a Nord Amèrica l'any 1775 i, després de lucrar-se amb el contraban d'armes, lluita per la independència de les colònies. Una narració per la qual Maite Salord va felicitar el mestre de les lletres, que va saber situar l'Illa en el mapa literati des dels seus inicis. La novel·la, la primera que presenta des del seu nomenament com a càrrec públic «està escrita per un mestre de la paraula» construeix una «història meravellosa de viatges i aventures; ens parla d'amor i odi», temes universals en la gran literatura. Salord va alabar la imaginació desbordant de l'autor que, tot i definir al detall el context històric és capaç de mantenir la creativitat que en altres casos «fa que les anomenades novel·les històriques et caiguin de les mans». Un resultat que Faner aconsegueix després d'una vida dedicada a la construcció de personatges de ficció. Aquesta novel·la «es nodreix de l'experiència, l'ofici de novel·ler que he anat aprenent», explicava l'autor. En l'obra ha posat «el llenguatge oral que la meva mare encara conservava ben fresc» per expressar l'amor d'un capità erràtic «com el vol d'una gavina», que li va suggerir la biografia del pare del primer almirall dels Estats Units.
El romanç literari de Pau Faner amb l'aventura és intens, com va recordar en la seva intervenció durant l'acte. Va començar amb «Fins al cel», que fou premi Josep Pla al 1983 i «Flor de Sal», premi Nadal al 1986. Seguint els consells de Joan Oliver, Pere Quart, que li suggerí que «en fes una de pirates amb molt d'amor» i escriví «Moro de rei» aprofitant les incursions dels germans Barbarrossa a Menorca durant el segle XVI. Algunes doloroses crítiques literàries el van portar a deslligar-se del gènere, en el qual en algunes ocasions aportava tanta acció que el lector es perd, com, rememorà, li havia fet notar Francesc de Borja Moll. Abans de «El mal de la guerra» (2013) va estudiar la forma de novel·la i va escriure un guió previ per resoldre-ho abans de tractar l'Edat Mitjana.
A Barcelona
«L'amor del capità Gavina» es presentarà a Barcelona el proper 10 de novembre. La periodista i directora del programa «Punt de llibre» de la Cadena Ser Pilar Argudo serà l'encarregada de conduir l'acte, que tindrà lloc a la Llibreria Cafè Laie.