«La senyora D.», de l’escriptora i psicòloga educativa Carme Cloquells (Maó, 1963), és un viatge poètic inspirat en l’escriptora Virginia Woolf i la seva obra «La senyora Dalloway», i a la vegada una delicada fusió entre la poesia i la narrativa literària. El darrer llibre de Cloquells surt a la llum en el centenari de l’obra mestra de l’escriptora britànica.
Per què aquest llibre dedicat a l’obra mestra de Virginia Woolf?
—El llibre és un homenatge a la famosa novel·la de Virginia Woolf «La senyora Dalloway» que enguany és el centenari de la seva publicació. Per triar el títol vaig pensar que era millor que no donés peu a cap confusió i la D. fa referència a la lletra majúscula. A més, Woolf també emprava aquesta abreviació en les seves entrades en els diaris on escrivia.
Quant temps ha dedicat per escriure’l?
—Des de fa un parell d’anys m’han convidat a diferents actes de l’Ateneu de Maó com a la Xarxa de Biblioteques de Menorca per fer actes de divulgació sobre obres de Virginia Woolf i el 2025 ha estat molt dedicat a aquesta novel·la, jo havia fet molta recerca, havia fet una lectura molt profunda de l’obra, que va ser el detonant, tota la recerca que he fet, el gust que he passat fent aquesta lectura en profunditat i descobrint molts aspectes de la novel·la encara te sorprens més de l’actualitat de la novel·la. I clar, vaig pensar que ho havia de fer encara que fos per jo i per compartir, va néixer aixines. La veritat és que ho vaig fer en uns vuit mesos, perquè el meu interès era que sortís enguany coincidint amb l’aniversari.
Per què ha elegit la poesia per fer-ho realitat?
—És un llibre experimental perquè té la part de poesia, a partir de la novel·la que està en una prosa molt elaborada, amb molts recursos estètics i estilístics, molt propi del modernisme literari i de l’experimentació en tècnica narrativa de Virginia Woolf. El meu objectiu era convertir-ho en un llenguatge poètic, conservant l’estructura inicial de l’obra de «La senyora Dalloway» que es deia de nom «Les hores», era que tingués dotze seccions, perquè l’acció passa durant un dia. Per jo, a nivell d’estructura poètica també vaig pensar que havia de donar una estructura, un sentit, i vaig conservar aquestes dotze seccions que després al llarg de les edicions que s’han fet de la novel·la s’ha anat perdent un poc, però jo les he conservat, perquè a nivell poètic em funcionava molt millor. A més, tant es podia llegir com un poema llarg tot seguit, com també es pot seleccionar i llegir poemes individuals, va ser tot un exercici de reinterpretació per tractar totes les temàtiques principals que s’aborden a l’obra.
Quins són?
—Els temes principals del llibre són evidentment els mateixos que els de la novel·la, la vida, la mort, el pas del temps, la salut mental i la crítica social, com Woolf que va capturar i criticar mot el món modern que s’estava transformant després sobretot dels danys de la Primera Guerra Mundial. Em va agradar molt açò perquè ho trob de moltíssima actualitat i sobretot també la idea de les relacions humanes, de la importància i la necessitat de connectar els uns amb els altres, que és una idea molt de Woolf i del seu cercle, que era la de crear comunitat per millorar l’entesa entre les persones. Pensar que la lectura de «La senyora Dalloway» amb una mirada actual ens aporta molta reflexió i encara més admiració per la seva obra.
Quina mètrica empra?
—És vers lliure, havia provat amb una mètrica més convencional i no me funcionava, vaig haver d’optar per la mètrica lliure, em donava més espai per jo poder abordar les temàtiques i, a la vegada, em deixava menys contenció, perquè a vegades la mètrica te marca, i me deixava més llibertat a l’hora de construir aquests poemes, ha estat un poc un repte.
La part final és un text narratiu, quina és la seva finalitat?
—A part del poemari, hi ha una nota biogràfica, que és una mena d’assaig o assaig en forma de nota biogràfica, sobre la creació de la novel·la que agafa els anys 1922 i 1925, que va ser tot el procés de creació de la novel·la, amb dades biogràfiques i altres reflexions personals recollides del seu diari d’aquest període, perquè potser no hi ha altra novel·la de Woolf que tengui una història i un rerefons tan interessant com aquesta novel·la. És aquesta segona part que vaig xalar molt escrivint-la, perquè hi ha molta informació que és interessant per als lectors que no hagin llegit mai Woolf i conèixer un poc aquest període de la seva vida i la creació de la novel·la.
¡Qué mona va esta chica siempre!