Al Teatre Principal avui vespre, a les 21.30 hores, es respirarà la brisa marina que impregnava per temps les antigues tavernes on pescadors i mariners cantaven les seves aventures de mar. Amb "A prop del mar" Nina i Port Bo endinsen el públic en una història antiga i plena de sentiments.
L'havanera té gust a mar, a sentiments d'enyorança, alegria i tristesa. Què sent quan les canta?
Justament això, una barreja d'alegria i tristesa. La malenconia és un dels ingredients amb què es cuinen la música i les lletres de les cançons de taverna. Per això probablement connecten, de la forma en què ho fan, amb la gent, perquè remouen un munt de sentiments.
Amb què s'emocionarà la gent que acudeixi dimecres al Teatre Principal de Maó en escoltar-la cantar juntament amb Port Bo "A prop del mar"?
Bé! Espero que amb totes i cadascuna de les cançons que escoltaran però principalment quan sonin notes d'algunes cançons representatives per als menorquins.
Cantar amb Port Bo és cantar molt a prop de l'havanera més autèntica?
Cantar amb Port Bo és un luxe! Cantar amb ells i escoltar-los cantar és un plaer per a l'oïda i els sentits. A banda de tenir les veus que tenen i el gust cantant, són grans coneixedors del gènere, se l'estimen i això també es transmet.
Cantant, actriu de televisió, presentadora també, locutora de ràdio… Com ha pogut amb tot?
Bé, en realitat jo només en tinc un d'ofici: el d'intèrpret. La meva missió és comunicar amb la veu parlada, cantada o amb el gest i el moviment. Per a mi és indissociable, el que canvia és el mitjà.
Quin ha estat el major repte?
El repte més gran que he afrontat musicalment va ser interpretar l'obra Pierrot Lunaire d'Arnold Schönberg, una obra dodecafònica, la interpretació de la qual s'havia de dur a terme amb "sprechgesang" que significa cantat/parlat amb alemany. En tota la partitura només cantava 3 notes afinades, la resta era una aproximació al registre per on havia de transitar la veu. Va ser, sens dubte un repte brutal que, encara ara, no entenc molt bé com vaig ser capaç d'assolir, el que demostra que amb treball, dedicació i formació qualsevol cosa que ens proposem és susceptible de que acabi succeint.
El triomf de "Mamma Mia", el musical en el que es troba immersa, se l'esperava?
No. En absolut. En aquest ofici, si una cosa s'aprèn ràpid és que mai no pots esperar res. En tot cas cal fer les coses per convicció, per estimació a allò que fas i si després arriben fruits doncs visca! A més, en teatre mai se sap què pot passar. Això només ho sap el públic que és qui fa d'àrbitre, com si diguéssim, i xiula les faltes o els penals. Aquí només es guanya el partit si ets capaç de guanyar el públic connectant amb la seva sensibilitat. I qui té el secret per fer això?
Com es cuida Nina, especialment la veu?
La veu no es cuida si no cuides el cos, per això un ha de tenir cura del cos de forma integral. Això vol dir dormir bé, alimentar-se adequadament i fer esport diàriament. En general aquests serien els tres manaments principals. Després hi ha altres aspectes a tenir en compte com parlar poc, gens per telèfon, beure molta aigua, evitar els llocs de fum o amb massa decibels.
És la primera vegada que ve a Menorca? Coneix l'Illa? Què li agrada?
No, no és la primera vegada. Vaig venir fa uns tres anys abans d'un Sant Joan, de manera que no vaig poder gaudir de la vostra festa amb els cavalls. Però vaig gaudir de tres dies a l'Illa inoblidables i em va impressionar. Realment, heu hagut de treballar i lluitar molt per conservar l'Illa tal i com està! És gairebé un miracle! Conservar l'Illa tal i com està, n'estic segura, és gràcies a l'esforç de tots els menorquins que s'estimen la terra i la valoren. El cas de Menorca hauria de ser un referent per a altres llocs on no s'ha mirat, ni es mira massa prim, per col·locar una totxana damunt l'altra.