"Millor hagués estat una casa al nord de Suècia i no aquí, jo em sento una mica culpable, estem a un paradís i tancar els pobrissons que em vénen a escoltar em fa sentir malament" No es podria triar millor paratge que el de Biniati des Pi per oferir un curs literari, organitzat per Talleres Islados, en mans d'Albert Sánchez Piñol, un escriptor que va provocar amb la seva primera novel·la moltes veus que opinaven que aportava quelcom diferent, el que ell atribueix a la seva condició d'antropòleg. A més de ser l'autor de "La pell freda" (2002) i "La pandora del Congo" (2005) entre altres novel·les, també ha escrit nombrosos relats, guions i llibres d'assaig històric com el dedicat a deu dictadors africans, tema, el d'Àfrica, que domina.
El seu cas va esdevenir per sorpresa amb un llibre, "La pell freda", que de sobte el va donar a conèixer a una multitud de lectors. Com va descobrir la seva vocació d'escriptor?
Vocació, talent... són paraules que per a mi no són gaire encertades, vénen del segle XIX i en el que crec és en la feina. Penso que al final és la vida la que t'hi porta, jo escrivia, m'ho prenia molt seriosament, però no tenia més expectatives fins que vaig anar publicant llibres i comercialment van anar molt bé. Dic que t'hi du la vida perquè en el meu cas l'antropologia es va veure una mica truncada amb l'esclat de la guerra al Congo on estava fent la tesi doctoral que vaig haver de deixar i va ser així com em vaig inclinar més per la literatura que ja la sovintejava però no tan intensament.
Què ha de saber qui vol començar a escriure i qui vol fer-ho millor?
De fet no ho faig gaire sovint, és la primera vegada que faig un taller literari que dura tres dies, normalment em conviden a fer una sola sessió. En aquest cas em va interessar molt perquè a més hi acudeix gent interessada que ha vingut de diferents llocs, el que em dóna l'oportunitat de parlar de coses que normalment no puc i explicar com és un relat, quins elements té, com es conforma. Tot això pot tenir un cert interès i no només per a la gent que vulgui ser escriptor sinó que també l'espectador i el lector s'hi pot sentir molt atret perquè després veurà pel·lícules o llegirà novel·les amb uns altres ulls. Si saps com és l'estructura d'un relat segurament et serà més fàcil construir els teus.
Es tracta d'això, d'estudiar l'estructura per comprendre millor el relat?
Sí. Normalment un taller literari toca els aspectes formals i aquí tractam l'estructura. Si saps això i veus l'estructura comú de tots els relats doncs et serà més fàcil comprendre el relat. És com un llenguatge, un llenguatge inconscient que el tenim ancorat a dins i el que feim és fer-lo aflorar a la superfície. Tots sabem quan una frase està mal feta, doncs amb un relat pots fer el mateix, llavors et serà més fàcil construir-lo per tu mateix.
Un relat és una pulsió narrativa com ho demostra el fet que cada nit ens explicam històries a nosaltres mateixos a través dels somnis. És més que qualsevol altre pulsió com l'alimentària o la sexual. En la pulsió del son hi ha una forma de torturar-te que és despertar-te en la fase REM, que és quan somiam, llavors el nostre sistema cerebral explota, o et mors o et tornes boig. No pots estar sense dormir, i somiar, i això té una importància que no s'ha estudiat prou.
Durant el taller es posa en relació la literatura amb el cinema i el teatre. Com es nodreixen mutuament?
L'ideal hauria estat que la gent que ve aquí hagués llegit totes les lectures que tractarem, perquè si jo vull comentar un text necessit que sàpiguen quin és. Però la gent és en general molt mandrosa i vaig creure que si els ho demanava no ho farien. En canvi una pel·lícula és també un relat i la gran majoria de pel·lícules que he duit són adaptacions de novel·les i així en certa manera agafes els dos llenguatges, el cinematogràfic i el literari. Amb una hora i mitja o dues hores pots conèixer tot un relat si és en pel·lícula i al mateix temps pots anar comentant la teoria que vols tractar.
La reflexió que ve sembla obligada. Molta gent opina que les adaptacions cinematogràfiques dels llibres són en general pitjors. Opina diferent?
Et podria citar multitud d'exemples que demostren que no és així, com la trilogia de "El Padrino". Hi ha hagut adaptacions glorioses realment, alguns aspectes són opinables però un altre exemple, "Moby Dick", és una gran pel·lícula. De fet he portat algunes pel·lícules que la gent no sap que són adaptacions literàries com "Psicosis" d'Alfred Hitchcock, primer va ser un best seller abans d'una pel·lícula, o "Tiburón", d'Steven Spielberg, jo abans ja havia llegit el llibre. La idea de que una gran novel·la té una adaptació cinematogràfica dolenta pot estar molt estesa, però no és així.
Com antropòleg, què li aporta aquesta disciplina a la seva perspectiva narrativa?
El que em passa és que toco determinats temes antropològicament. La visió antropològica la pots aplicar a l'estructura o construcció d'un relat. En essència el que venc a explicar aquí és que l'estructuralisme estudia sistemes que són articulacions lògiques d'elements i la narrativa ho és. És un sistema d'elements lògics ordenats i es poden estudiar quins són els elements i com es coordinen entre ells. I a l'hora de construir els meus propis relats també tenc molt present tot això i certa eficàcia ha tingut, com s'ha demostrat, penso que perquè facilita la comprensió al lector.
L'èxit li va venir de cop amb la seva primera novel·la "La pell freda". En aquest llibre introdueix molts elements fantàstics. Són com els fantasmes de la vida?
Jo crec que no. Mira, penso que hi ha dues categories d'autors, uns els que l'argument són ells mateixos i un llibre rera l'altre no és més que l'alter ego de l'escriptor. Aquest és el discurs dominant, jo me n'adono que la immensa majoria té aquest discurs i aquesta percepció. A mi això em preocupa una mica perquè tots els meus personatges són psicòpates o monstres... però és que crec que hi ha un altre tipus d'escriptor, que una altra vegada està molt lligat amb el treball de camp de l'antropòleg que és estudiar els altres i per aconseguir això precisament el que necessites aconseguir és destruir el teu propi ego, si no la teva visió de les coses es converteix en un filtre que t'impedeix veure la seva realitat. En les meves novel·les intent construir personatges que no són tu sinó l'altre, i això és una altra visió de l'antropologia aplicada a la narrativa. Jo no explico la meva història, explico la història dels altres, jo tenc poca cosa a dir, som molt vulgar...
Les seves novel·les han estat freqüentment etiquetades de best sellers. Les considera així?
Tan de bo ho fóssin més! Hi ha dues accepcions del que és un best seller. Estrictament un best seller és un llibre molt venut, sense el sentit pejoratiu que amb el temps se li ha afegit i ha acabat significant uns llibres que tenen uns arguments linials i personatges plans. I jo crec que els meus llibres no són així. I a partir d'aquí els crítics que opinin el que vulguin.
A mi em sembla bé tenir molts lectors, escric de cara al lector i no la paret, escric perquè la gent s'ho passi bé i a sobre li arribin algunes idees i això en el fons és més difícil que escriure un llibre que no llegirà ningú. Jo no estic d'acord amb què una novel·la hagi de ser una cosa altament intel·lectualitzada i per a minories, mai havia estat així, Homer era molt popular entre totes les classes socials del món antic i el best seller més gran de tots els temps és la Bíblia, si no tingués qualitat no l'hauria llegit tanta gent...
Edicions 62 li va atorgar un premi de relats on line per "La nau dels bojos" a l'any 2001. Quin futur li depara a la lectura virtual i al propi llibre imprès en paper?
Tot és una qüestió de formats i penso que l'e-book s'acabarà estenent, però no desapareixerà el llibre en paper, no per una idea romàntica sinó pel format perquè és difícil superar el llibre de paper. En última instància el mitjà de transmissió no afecta el relat, abans dels llibres existien els papirs i les tauletes de fang i el relat, com intentaré explicar aquí, estructuralment no ha canviat en un milió d'anys, hem evolucionat i l'hem perfecccionat i el format no l'afecta.