Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

El Correllengua Agermanat pasará por Maó en su extenso recorrido

El objetivo es demostrar la vitalidad de la lengua y fomentar su uso

La ‘flama de la llengua’ atravesará más de 1.500 kilómetros uniendo 500 municipios

| Maó |

Tras el éxito de la 30.ª edición del Correllengua, que por primera vez el año pasado recorrió municipios de toda Balears y no solo de Mallorca, ahora se apunta mucho más lejos y el evento se celebrará en todos los territorios de habla catalana. Del 19 de abril al 5 de mayo de 2026 la ‘flama de la llengua’, similar a la antorcha olímpica y que representa la vitalidad del catalán, atravesará más de 1.500 kilómetros uniendo 500 municipios de Catalunya Nord (Francia), Catalunya, País Valencià, Balears y el Alguer, ciudad italiana de Cerdeña en la que se sigue hablando catalán.

«Este Correllengua Agermanat es el más ambicioso hasta el momento; queremos unir más voces y llegar más lejos», explicó Pau Emili Muñoz, de Joves de Mallorca per la Llengua, la entidad que hace 31 años creó en 1993 esta iniciativa inspirada en la Korrika del País Vasco, cuyo objetivo es demostrar la vitalidad de la lengua y fomentar su uso.

El pistoletazo de salida se producirá en Prada (Catalunya Nord) y el recorrido pasará por ciudades como Girona, Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alicante, Eivissa, Palma, Maó y el Alguer, entre muchas otras.

12 comentarios

user Antoni Pons | Hace un mes

Ivan Jimenez TrinidadPel que fa a s'article salat, la seva argumentació és errònia. Com bé sap, s'article salat a més de ser emprat a Menorca, és emprat a Mallorca, Eivissa i Formentera. Però a més, encara avui en dia és emprat als pobles de Tàrbena i de la Marina Baixa (València), l'Alguer (Itàlia) i residualment a algun poble de Catalunya (fonamentalment Cadaqués). Si vostè defensa que l'ús o no ús del salat és motiu de constituir un idioma diferent, hauria de defensar que tots aquests parlants parlen es mateix idioma i no que es català és un idioma i es menorquí és un altre. Per cert, s'origen del salat deriva del llatí "ipse/ipsa" al català medieval parlat al nord-est de Catalunya, específicament a la regió de l’Empordà i la Costa Brava. I com que els principals repobladors de ses illes tenien aquesta procedència, s'article salat ens va arribar aquí precisament a partir de l'arribada del català de l'època a ca nostra. Així doncs, s'article salat, precisament el que demostra és l'origen de sa nostra llengua en el català. A més, lingüísticament és un error afirmar que variants en els articles o paraules suposen divisions de llengües diferents. Molts idiomes tenen articles i paraules diferents segons la zona geogràfica dels seus parlants i tots parlen es mateix idioma. Per exemple l’alemany estàndard fa servir "der, die, das", en canvi, alguns dialectes del sud d’Alemanya i d’Àustria (com el bavarès) fan servir formes com "da, de, s’".Per exemple: Estàndard: der Mann (l’home) Bavarès: da Mann.

user Antoni Pons | Hace un mes

Ivan Jimenez TrinidadAmb tot el respecte, qui no te "CAP respecte" és precissament vostè. M'acussa de "pancatalanista" i d'"imperialista català". Que sàpiga que jo som tant menorquí com vostè (assumeixo que vostè ho és). O a cas vostè és el responsable de repartir carnets de qui és menorquí i qui no ho és en funció de l'opinió de cadascú. Jo no imposo absolutament res. De la mateixa manera que qui afirma que a Argentina es parla espanyol no està imposant res, és una simple realitat filològica i lingüística. Evidentment que el que noltros parlem és diferent del que es parla a Barcelona. Igual que el que es parla a Barcelona és diferent que el que es parla a Lleida, Girona, Tarragona, València o Mallorca. Com a totes les llengües, hi ha diferents dialectes i variants. I repeteixo, noltros, si anem a qualsevol d'aquestes poblacions, sense haver estudiat ni un sol segon absolutament res relacionat amb els seus dialectes, els entenem perfectement i ells ens entenen. Si fossin llengües diferents, els menorquins hauríem d'estudiar hores i hores per poder parlar amb els mallorquins, amb els tortossins o amb els valencians per exemple (i a l'inrevés), però no és el cas precissament perquè es tracta de sa mateixa llengua. En canvi, si els menorquins viatgem a Kenya, no ens entendrem gens, perquè el menorquí i el suahili sí són idiomes diferents.

Ivan Jimenez Trinidad Ivan Jimenez Trinidad | Hace un mes

Antoni PonsO es menorquí o és català. Aquí no parlam, aquí xerram. Aquí no deim doncs, deim idò. Aquí empram es salat. Es pancatalanistes us voleu carregar es menorquí i voleu imposar es català de Barcelona. No teniu CAP respecte.

Ivan Jimenez Trinidad Ivan Jimenez Trinidad | Hace un mes

Antoni PonsBarbaritat absoluta. Es català, com qualsevol altra llengua, si la xerres i la entens és perque la has apresa previament. Igual et passaria amb es suahili. És una falàcia absoluta. Aquí a Menorca no deim doncs, no parlam, empram es salat. I ets imperialistes catalans us voleu carregar sa nostra llengua per imposar es català estàndar de Barcelona, que a es menorquins ens resulta una llengua extrangera. Ja n'hi ha prou.

user Antoni Pons | Hace un mes

Victor 8FDoncs si es català no és sa nostra llengua, com és que jo entenc sense problemes a un català, valencià o mallorquí de qualsevol poble i ell m'entén a mi? Perquè almenys jo quan sento parlar llengües estrangeres que no conec, no m'entero de res. És més, per a qualsevol menorquí, per aprendre una llengua senzilla per a nosaltres com el francès, posant hores i hores d'estudi et pot costar 1 any tenir el nivell A2, 2 anys pel B2 i 3 anys pel C2, com a mínim. En canvi, sense haver estudiat ni un sol segon de valencià, mallorquí o lleidatà, ho entenem tot perfectament. Molt estrany no? 🤨

user Antoni Pons | Hace un mes

buhoJo també seguiré xerrant menorquí, és a dir, el català que es parla a Menorca. No sé on està el problema?

user Antoni Pons | Hace un mes

Woody Sí, indrets 🤷‍♂️ Etimologia: ve del llatí directus (recte, directe), a través del català antic endret, que significava ‘posició’ o ‘situació’. En un sentit neutral, vol dir simplement lloc. Per exemple: Aquest indret és conegut per les seves antigues runes romanes. Per tant dir: “De fet, en molts indrets no és que la llengua estigui en perill, és que de facto ja ha desaparegut.” Aquí, "indrets" vol dir llocs o zones concretes —per exemple, ciutats, pobles o barris— on el català ja no s’utilitza de manera habitual. Si ja dic jo que la llengua està malament...😂

user buho | Hace un mes

Antoni Ponsjo seguire xerrant menorqui

user Escorbuto | Hace un mes

No se cansan de hacer el paripé y siempre dar la nota?

Woody Woody | Hace un mes

Antoni PonsIndrets? 😂😂😂

user Victor 8F | Hace un mes

Antoni PonsEs catala no es sa nostra llengua.

user Antoni Pons | Hace un mes

Falta fa començar a preocupar-se per sa nostra llengua. En absolutament tots els territoris l'ús social del català està reculant. De fet, en molts indrets no és que la llengua estigui en perill, és que "de facto" ja ha desaparegut.

Lo más visto