"En eix pobre jardí..."

A la secció "Crónica de 1912" del "Menorca" del passat diumenge es reproduïa una senzilla poesia de Nadal signada amb un nom que em va resultar familiar. Més d'una vegada l'havia llegit als diaris illencs entre el darrer terç del segle XIX i els primers vint anys del segle XX. Sempre m'ha cridat l'atenció la presència d'una ploma femenina en una època en que tots els àmbits de la vida estaven dominats de forma exclusiva per l'home. L'autora de la poesia és A. Marcelina Vinent, una maonesa nascuda el 1837 i filla d'un professor de l'antiga Escola Nàutica de la ciutat. A la seva "Antología poética menorquina", Lluís Casasnovas assegurava el 1963 que Vinent era la única poetessa menorquina amb una producció considerable. A més dels diaris i revistes de l'Illa, les seves poesies i romanços van ocupar les planes del periòdic mallorquí "El Isleño" i de les revistes "La Moda Elegante", "La Revolución" i el "Eco del Progreso", de Madrid. Guard a la meva col·lecció un exemplar de "Flores del alma", una selecció de les seves poesies en castellà publicat a Maó per l'impressor Bernat Fàbregues el 1888. Però Vinent també va escriure la seva obra poètica en menorquí ("A unes flors", per exemple), com es pot veure a la revista quinzenal il·lustrada "Menorca Artística", ja a principis del segle XX. Sabem que era una persona culta, donava classes de llengua francesa i també dominava l'italià. Sempre he tingut la curiositat de conèixer un poc més sobre aquesta dona, que gràcies a la literatura va fer-se un lloc i va sobresortir en una societat que arraconava les dones a la llar.