«Oigo, patria, tu aflicción...»

A Catalunya i a Espanya toquen a fi de Règim. No són la campana i el canó, com en aquell «triste concierto»; però la monarquia parlamentària, estalonada en dues crosses partidistes, roda pel descrèdit costa avall. No sé si són ja majoria, però són molts els qui sacsegen el sistema que ens ha duit on som. Ho podran? I mentre Espanya no es vol independitzar de ningú (el «2 de Mayo» va ser el 1808!), a Catalunya hi ha qui es vol independitzar d'Espanya. En aquest cas, sabem que són molts, però no sabem si arriben a la majoria. No se sap perquè els qui tenen la paella de la legalitat pel mànec estan obsedits a no deixar que les urnes parlin. Dura lex, sed lex. Santa Constitució! Bensenes, «un perdigot va dir tassa»: fins i tot els vasos/ glasses/ tassons (els del TIL ho ignoren, però a Menorca i a Eivissa, en diuen gots)  de duralex es rompen a bocinets. De manera que, en democràcia, la política és al servei de la gent i no a la inversa. Idò, quan la palmera es fa grossa, trenca el test. Ho saben els inquilins de la Moncloa badant uns ulls com a gots?