Llegeixo que Mallorca ha aconseguit convertir-se en destí líder d'Europa en cicloturisme després de la pandèmia, on ha augmentat encara més el nombre d'aficionats a les dues rodes, que aprofitaran per fer una escapada entre octubre i abril per recórrer l'illa. Ja fa temps que hi estaven apostant però ara la xifra és espectacular segons hotelers i agències especialitzades: 200.000 aficionats. Un turisme actiu que arriba en solitari o paquet turístic a un preu de més de 500 euros per allotjar-se una setmana a mitja pensió més transport, trasllats i resta de serveis. Turisme internacional d'Holanda, Suïssa, Alemanya, Regne Unit, Bèlgica i ara fins i tot d'Estats Units amb un alt poder adquisitiu, nivell cultural elevat i enamorats de la natura.
I nosaltres? Com és que no lluitem més per aquest tipus de visitant? Com és que no treballem per tenir una illa per ciclistes que ens omplirien la temporada baixa? No ens interessa? Ens agrada més la lliga de l'Imserso? Preferim invertir recursos en veure partits de pàdel tancats dins un pavelló que tant podria ser Badajoz com Castelldefels? Tot és qüestió de prioritats però si una cosa tenim, és un paisatge envejable i sabem que recórrer Menorca en bicicleta és un dels exercicis més bonics que es pot fer per descobrir-la pam a pam, per transitar entre parets de pedra seca, per gaudir de la seva llum, del seu silencia, del seu ritme de vida mediterrani. Ja tenim un parell d'esdeveniments que ens fan venir visitants cada any com la Volta Cicloturista Internacional a Menorca o la Volta BTT. La Fundació Turisme té editat un mapa amb més de 20 recorreguts senyalitzats. Hi volem apostar o no?