Un dia del passat hivern, tractant de posar un poc d’ordre entre els papers, revistes, retalls de diaris etc. vaig trobar la presentació, del llibre «La Toponímia de La Costa de Felanitx», que va escriure el meu bon amic Cosme Aguiló, que es va celebrar dia 19 d’abril de 1991. A la casa de Cultura de Felanitx. La veritat és, que ja no recordava com havien arribar a les meves mans, tant el fulletó de la presentació, com el llibre en qüestió, perquè després de 33 anys, ja ha plogut moles vegades.
Però me va venir a la memòria, que el mateix Cosme, una vegada va venir a Menorca, per cercar noms de la vorera de la mar; justament aquells dies havia sortit en aquest mateix diari Menorca, un articlet meu, sobre els noms de les pesqueres d’oblades de la costa de tramuntana, del terme de Ciutadella, i ell el va llegir, hi va venir a veure’m, perquè estava interessat de fer surar uns quants d’aquells noms.
Ara bé, una vegada rellegida aquesta presentació, me va semblar del tot interessant, per passar una estona, i treure’n uns quants detalls, perquè estan molt ben escrits i detallats.
UNS DETALLS DE LA PRESENTACIÓ
L’aproximació a un territori a través dels seus noms de lloc, sol dur implícita de manera gairebé inexorable, la coneixença d’aquell territori, i en conseqüència la seva estimació. Arribes sentir un gran apreci per ella, en saps cada un dels seus secrets, la tresques i cerques totes les belleses més recòndites. Ets el seu confident. Es el que m’ha passat a la vostra terra estimats companys felanitxers m’he engatat de l’arrogància dels vostres penyals (es Penyal Roig, es Penyalar des Ras, es Penyalar de Cala Ferrera) del misteri de les coves pregones (ses Païsses, sa Cova del Dimoni, sa Cova des Vell Marí). Així fa desfilar tot un rosari de noms de cales, coves, pesqueres i altres detalls que es troben a la costa, abans que romanguin perduts per sempre dins les profunditats abismals.
Avui Felanitx es converteix en el primer municipi costaner de les Balears que veu escombrada, estudiada, cartografiada i publicada la seva toponímia del litoral. A l’interior, d’altres municipis havien estat capdavanters en aquesta tasca. Esporles ha vist completar el seu recull encara inèdit, per Onofre Rullan, en una esplèndida tesi de llicenciatura. També com a detall, cal esmentar a l’infatigable Antoni Ordines, que té cartografiat i publicat el nomenclàtor de Selva, en un llibre digníssim; un altre detall el trobem a Calvià, que també té costa, on es troba en fase d’arreplega per Josep Noguerol.
Pollença, on la toponímia es fa poesia, es veu beneficiada per les recerques de Miquel A. March. Finalment, com a detall d’aquesta presentació, val a dir que a l’interior de Felanitx havia estat àmpliament fressat per un treball de curs, fet per Francesca Nicolau, Maria Obrador i Maria Aª Picó, treball que ens agradaria veure acabat, perquè cal que siguem conscients que no tenim tota l’eternitat, per salvar els noms de la terra. Cada pescador que mor, cada pagès que es traspassa, cada caçador que acluca els ulls, ens priva de fullejar els volums de la memòria.
LA PART FINAL
Amb aquests detalls, i deixant de banda, tota sa part d’agraïments als informadors i col·laboradors, que trobem en el pròleg, i a tota la narració del llibre. Ara passarem a la part final d’aquesta presentació. Amics informadors: el vostre esforç no serà temps perdut, perquè haureu llegat a les generacions venidores la identitat dels llocs, la ressonància dels mots, uns noms bellíssims del nostre mar, acolorits per la patina melosa del voltar de les centúries, carregades d’història de sentimentalisme per una raó molt senzilla: són els noms que els nostres avis posaren a la terra on vivien, treballaven i s’estimaven, els noms del nostre país. Protegiu-los, i defenseu també la terra. No permeteu que els substitueixin, perquè ningú no hi té cap dret. Vetlleu, per la seva continuïtat, per la integritat del paisatge, per la dignitat d’aquells espais, que encara serven el color de l’esperança, Vigileu l’arbre i el velam de la nau del català, perquè sols amb ella seguirem, falaguers i segurs, la nostra singladura pels pèlags de la història. No us fieu de falses bonances, ni escolteu cants de sirenes, perquè és ben certa l’advertència del gran poeta valencià.
«Quan plau a Déu, que la fusta peresca en segur port romp ancores i ormeig»
Amb aquesta advertència, del poeta valencià, és posa el punt final a la presentació d’aquest llibre, que val la pena llegir.