«Es principet» és es títol que na Sili Pons Sabater va posar a sa versió menorquina de s’obra «Le petit Prince» d’Antoine de Saint-Exupéry, que és molt més que un conte infantil: és una obra poètica i filosòfica que convida a reflexionar sobre sa vida, ses relacions humanes i allò que realment importa. Na Sili Pons Sabater va fer una bona feina. Va posar es text de manera senzilla dins sa nostra petita realitat de cada dia, sa variant menorquina de sa llengua catalana que es pas des segles i s’aïllament de ses nostres terres han conformat.
Aquesta edició és especial perquè adapta es text a n’es dialecte menorquí, amb tot es seu lèxic, construccions i expressions pròpies. Ara tenim un Principet que ralla com noltros, que diu coses genials com un qui no fa res, que ho diu tal com en Francesc de Borja Moll mos va ensenyar. Ell durant anys em va escriure en pla –que vol dir «en pla català», sa llengo que emprava es poble antigament front a n’es llatí cult, única que de bon principi s’escrivia. Per corregir aquest «Principet» jo he seguit es seu criteri –i crec que també l’ha seguit na Sili per sa seua traducció: es criteri i es diccionari d’en Francesc de Borja Moll. Hem de pensar que sense es diccionari d’en Moll no tindríem s’eina que fixa sa llengo que rallam, i que si la rallam és que es tracta d’una llengo viva, que evoluciona cada dia, i que és resultat de s’evolució des llatí popular que va donar lloc a totes ses llengos romàniques. Si no, encara mos expressaríem en llatí.
Aquesta petita obra, «Es principet», mos sap dir coses grosses, mos ensenya que allò essencial és invisible a n’ets ulls, que es valor de ses coses depèn de lo que signifiquen per noltros, que estimar vol dir comprendre i acceptar ses imperfeccions d’ets altres. Simbolitza sa saviesa infantil de veure el món amb innocència i curiositat i critica com ets adults es preocupen per coses superficials com es poder o es doblers. De fet, s’obra és una crítica a n’es món adult, ara mateix sacsejat per guerres inaudites, i convida a recuperar sa senzillesa, sa imaginació, s’amor i sa sensibilitat.
Hem d’agrair s’impuls des projecte a Jaume Arbonés a s’hora de publicar es llibre en totes ses llengües possibles, es suport des conseller de Cultura Joan Pons Torres i sa feina de traducció feta per na Sili Pons Sabater per atracar es valors universals d’aquest llibre a n’es públic lector de Menorca.