Part.—Posar en remui dins una tassa amb aigo es tronxo d’una rosa de Jericó, inflorescència seca que sembla s’inflorescència de bastanaga borda (niu de boscarets), rosa que diuen ve de Terra Santa, de Jericó, lo mateix que son ús. Diuen que sa rosa s’obre a mida que es part avança, i si es part és impossible, normalment sa rosa de Jericó no es mou. S’arbre que la produeix diuen que sembla an es saüc. Per fer caure es llit de sa partera (placenta) li fan agafar amb sa boca sa boca des coll d’un bòtil i li fan bufar tant com pugui. Per fer treure cabeis i barba. —Oli de gat-maimó; oli de rascla (una rascla viva sofregida amb oli); rentar-se cap i cara amb descuit de veiesa (Senecio vulgaris), planta que sembla a s’olivardó. Reumatisme.— Fregues amb oli de mussol. (Un mussol viu se’l bull, plomes i tot, amb oli). Font a sa cama o braç (s’obre posant damunt sa pell un pegadet de fuies de vidauba). Un anell d’acer amb soldadura de llautó, posat a un dit de sa mà. Llana bruta o així com està an es velló, posada a sa part dolorida.
Sang-fluix.— Una clau a s’esquena, davall sa camia.
Singlot.—Donar un retgiró an es pacient. Un pessiguet de cendre en beguda.
Sipel·la.—Una ceba marina davall es llit, o un racó de s’estudi des malalt. És preventiva també.
Tais, cops, ferides. —Esca de fumador, (carbó de caramuixa finament polvoritzat), aplicacions d’oli de Sant Joan (es prepara posant a macerar, en fred, flors d’herba de Sant Joan (hipericón) amb oli, dins un franc penjat an es sol i sa serena). Aplicacions d’oli de serp que es prepara posant en oli en fred una serp viva, agafada en es maig, en es temps que, diuen, no té verí. Saliva de ca, o que es ca llepi ses ferides. Si sa ferida fa llaga i supura, la tapen amb fuies de celidònia (fuia sana), més comú en fuies d’herba de Santa Maria o de didalera que en té tot l’any; amb fuies de favera (quan n’hi ha) aplicant damunt sa llaga sa cara de davall sa fuia.
Tos.—Patrenostreres o someretes del Bon Jesús, picades amb sucre (aquest miriàpodes forma part de píndoles oficinals). Te de flor de malva-rosa, de maçanilles grogues (sempre vives), de flors de figues de moro, de flors de clover; gargolí (descuit de malvins i gínjols); bava de caragols (amb sucre i aigo); suc sucrat de fuia de figuera de moro.
Tos crónica.—Font an es braç. (Vide Reumatisme).