Avui rematam aquest espai publicant un vocabulari amb paraules que surten al «Folklore», actualment en desús.
ADOBANT m.
El qui es dedica a curar malalties sense esser metge; cast. Curandero
AUFÀBIA-ALFÀBIA
Vas gran de terra cuita o de pedra, envernissat per dins i a vegades per defora, amb la part d'enmig (ventre) molt més ampla que la de baix (cul) i que la superior (boca), sense coll o amb coll molt curt, i sense anses o amb anses molt petites (Mall., Men.); cast. Tinaja
AFRAU
Contrada, endret; especialment paratge de mal pas o poc poblat; cast. Andurrial.
ALETA.
Fer l'aleta. En sentit propi, significa: Aturar-se un ocell de moure les ales mentre vola, i sostenir-se en l'aire sense aletejar: cast. Cernerse.
AMANÓS, -OSA
Manejadís, fàcil de manejar ; cast. Manejable. Existeix la variant ortogràfica Amanós.
Etim.: sembla venir d'un adjectiu llatí *amoenōsum, derivat de amaenum, ‘agradable, divertit’ (cf. el cast. ant. Amenoso equivalent a ameno).
ANDANA
Malifeta, acció dolenta, sia voluntària, sia involuntària
APOLITXONAR
Sostenir amb politxons ; cast. Rodrigar.
ATXACA: XACRA
Mal físic adquirit com a conseqüència d'una malaltia o de la vellesa; cast. Achaque.
ATZIAC, -AGA
Infaust, ple de desgràcia; cast. Aciago.
AVAVOL o ARAROL
Fer avavol (Maó), o fer ararol (Migjorn): fer el mateix nombre de punts ambdós jugadors de daus. De l’anglès even all, tots iguals
AVIOR
Ascendència, sèrie d'avis; cast. Abolengo. En el temps de l'avior: en temps antic. Venir a algú d'avior (una cosa): venir-li de temps antic, d'atavisme.
BERBA
Dita o acció festiva, per fer riure; cast. Broma, chanza.
BERGANT/BERGANTA
Home molt jove, adolescent cast. Mozo. Berganta pot voler dir dona de vida alegre.
BESTIÀ ORAT
Bestiar boig esquiu
BRUNDELL (o bundrell i mundrell)
Crostó, tros de pa en el qual predomina la crosta.
BRUNYIR
Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori; cast. zumbar.
BUSCARETA
Colada que, amb les miques de l'herbacol, queda dins el platet que deixen a posta al fons de l'alfàbia o caldera, i que la retiren quan està a punt de fer-se la fogassa
CABÒRIA
Cavil·lació, idea que preocupa massa; cast. preocupación, quebradero de cabeza. Idea fantàstica, que no respon a la realitat; cast. Fantasía. «Anar de cabòries»: dur moltes d'il·lusions i viure segons idees fantàstiques.
CAGARUL·LO
Nen que té pretensions de gran; cast. Mocoso. Home tímid, mancat de coratge; cast. Cagón.
CÀNYEM (i vulgar cànyom).
Drap que usen les dones per eixugar-se les mans o preservar-se de brutor la roba en les feines casolanes. Cànyom de clau: pedaç que a un cornaló té un trau o baga per penjar-se a un clau, i serveix per eixugar-se les mans (Mall.). Cànyom de cuina: davantal de cotó que duen les dones per feinejar dins ca seva. Cànyom blanc, o cànyom de matar porc: davantal blanc que duen els porquejaders i porquejaderes. Cànem.
CARAMULL
Munt; conjunt de coses posades unes damunt les altres; cast. Montón.
CINGLADA
Cop pegat amb la mà estesa fiblant; cast. Palmada.
CONSIRÓS, -OSA
Meditabund; absorbit per un pensament que preocupa; cast. Pensativo, taciturno.
EIMA – ESMA
Perdre l'esma: perdre la raó, el seny; tornar-se boig.
EMBAULAR
Unir una cosa amb una altra sense interrupció; cast. Engarzar.
ENQUIMERAR
Enderiar, obstinar en una idea o desig; cast. Encaprichar.
ESCLAFIT
Acte i efecte d'esclafir; soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força; cast. Chasquido, estallido.
ESQUINÀNCIA (i ses var. esquinència, escanència, escanecia).
Angina; tumor de les amígdales; cast. Esquinancia.
FÈL·LERA
Canyaferla. Açò és sa fèl·lera!: exclamació equivalent a «això mateix, exacte!».
FRESSA
Remor indicadora d'una cosa; soroll que delata una acció, la presència d'algú, etc.; cast. Ruido.
FURONAR
Ficar la mà o altre instrument dins un forat; manyuclar o remenar interiorment una cosa; cast. Hurgar.
GALIOTA
Vaixell semblant a una galera, però més petit; cast. Galeota.
fig. Persona curta d'enteniment, que presenta un aspecte malgarbat o fa gestos desordenats.
GARGOLÍ
Gargarisme.
GRAVIA
Renyina, desavinença.
GUARDADANY
Repeu que surt a la part oposada a la llinda del finestral d'algunes cases antigues, la qual servia de merlet per a defensar-se els de dins contra els de fora
LLAMBRE
Cosa extremadament neta i clara. S'usa en expressions com més lluent que un llambre, deixar-ho més net que un llambre, quedar com un llambre (o fet un llambre).
MAL DE MASCLÍ
Mal de ventre molt fort, còlic intestinal o renal.
MALANAT, -ADA
Infeliç; perseguit de desgràcia; cast. Desgraciado.
MALAVETJAR
Bellugar-se, remoure coses; moure's d'un lloc a l'altre; cast. Rebullirse, trastear, removerse.
MALMODÓS, -OSA
Que parla amb males maneres, amb aspró.
MANADA
Ramat. Deixar ses manades per rostoi. Deixar lo bo i convenient per a atendre a les coses inferiors o desconvenients.
MARROTA
Aplec important de diners.
MAURAR
Tupar, donar repetits cops violents.
MERLA (i dialectal bal. mèrlera o mèl·lera)
fig. Embriaguesa ; cast. Curda. «Aquest ha agafat una bona mèrlera»
MERLET
Cadascun dels prismes d'obra que per a defensa s'alçaven al cim d'un mur o d'una torre, deixant entre cada dos un espai per on es podia guaitar i hostilitzar l'enemic; cast. Almena.
MESSÓ Fer sa mateixa messó:
Dir o fer sempre i repetidament la mateixa cosa.
MILOCA. Fer sa
fig. Persona esburbada, poc entenimentada o que fa nosa; aquell que aparenta molt però en realitat val poc; cast. Espantajo.
MOLLERÓ
Bolet comestible, del gènere Boletus.
PUTIFEINA
Malfeiner, que no vol treballar; cast. Holgazán, vago.
QUERN
Conjunt de quatre coses.
RAOL
Recipient planer, generalment de forma circular, fet de llistons o de corda i sostingut per tres o quatre cordellines convergents a un nus, i tot plegat penjat a un clau del sòtil del rebost; servia per a guardar-hi el pa orejat perquè no es florís.
REMELSA
Energia quasi violenta en el gest i sobretot en el parlar; cast. Altanería.
REUMEJAR
Expectorar.
REVIDEA
Idea fixa, obsessió.
ROSTOI-ROSTOLL
Conjunt de les tiges de cereals que resten arrelades a la terra després d'esser segats aquells; el camp segat de poc, on resten les dites tiges; cast. Rastrojo.
SANGFLUIX
Hemorràgia; cast. Flujo de sangre.
SENABRE m.
Un senabre: una part mínima. Ni un senabre: ni res absolutament.
SINGLADA-CINGLADA
Cop pegat amb la mà estesa fiblant; cast. Palmada.
SÒTIL
Sostre; conjunt de materials disposats horitzontalment que separen dues habitacions sobreposades, servint de coberta a la de sota i de paviment a la de damunt; es diu sobretot referint-se a la superfície inferior, que serveix de coberta ; cast. Techo.
TIMBA
Precipici ; cast. Despeñadero. També roca que forma part del cim d'un precipici; cast. Risco.
TURMELLONS
De turmellons: caminant de tort de tort, amb perill de perdre l'equilibri; cast. A trompicones.
VELLO m.
Véll (vell); cast; Vellón.
XERRUCAR
Tallar una cosa fent esforços, com amb un xerrac.
XIBAU
Sitja de carbó molt baixa, només de dues filades de paret i dues fumeres, amb l'ull al cim, i que té la forma d'una nau amb la carena cap amunt.
XOROIAR (o xeroiar).
Tallar una orella o les orelles; cast. Desorejar.
Espiar, mirar d'amagat o escoltar dissimuladament allò que diuen; cast. Espiar, atisbar.
En Xoroi de la cançò de la llegenda era un moro al que li faltava una orella.