Quatre dies abans que els representants del PP i Vox al Consell insular de Menorca perpetressin el darrer atac a la llengua catalana amb una modificació del Reglament d’usos lingüístics en què donen encara més pes al castellà i volen fer creure que defensen el menorquí, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans es presentava una obra monumental de la dialectologia, «l’Atles Lingüístic del Domini Català», l’ànima del qual, entre d’altres, és l’homenot Joan Veny, el filòleg que ha dedicat la seva vida a l’estudi dels dialectes de la nostra llengua des que va descobrir que la seva mare, nascuda a pocs quilòmetres de Campos d’on és ell, tenia una pronúncia diferent que els seus vesins. Ho deia fa poc en una entrevista en la qual també deixava constància que parlar de dialectes implica conèixer la llengua antiga, la variació social, l’etimologia de les paraules... En definitiva, implica saviesa i rigor.
Així, l’«Atles Lingüístic del Domini Català» és una col·lecció de mapes fets a partir d’enquestes realitzades sobre el terreny a parlants coneixedors de la varietat de cada població. El projecte comprèn 190 localitats de tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu posar a l’abast dels investigadors i dels amants de la llengua un conjunt de materials de la parla oral recollits entre els anys 1964 i 1978, enregistrats en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics. Tots els materials del projecte es poden trobar en forma de llibre i en xarxa a través de tres tipus de publicacions: l’Atles Lingüístic del Domini Català, que consta de nou volums en què es fa referència al cos humà, el vestit, els jocs, el camp, els oficis, els ocells, els insectes...; el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, un atles interpretatiu de diferents fenòmens lingüístics; i, finalment, els etnotextos, un recull de textos orals lliures.
Tota aquesta feina ingent no hauria estat possible sense els informants i els enquestadors. En el cas de Menorca, es van passar enquestes a Ciutadella, es Migjorn Gran i Maó, els nombres 70, 71 i 72 dels 190 llocs que surten a l’Atles. Ho va fer el mateix Joan Veny, acompanyat de Joan F. López Casasnovas, el juliol de 1973. En total, es van entrevistar quatre persones de Ciutadella, cinc de Maó i dues des Migjorn Gran. Gràcies a tots ells, tenim fixada la parla de Menorca en un moment concret. La riquesa de la llengua oral del poble, múltiple i creativa, que cohabita amb la llengua escrita, unitària i exportable al món.