Tal vegada algun dilluns a migdia heu passat per la plaça de la Catedral, i us heu trobat amb un grup de persones que aguanten una pancarta que diu «Pensions dignes ja!», reparteixen fullets informatius i, megàfon en mà, clamen per les pensions de jubilació dignes. Ja fa set anys que van començar aquestes manifestacions, i res no els ha fet desistir. Cada setmana, faci sol, plogui o faci vent, els jubilats de la plataforma de pensionistes de Ciutadella són fidels a la seva cita amb la reivindicació de les pensions dignes.
La part positiva d’aquesta història és la seva perseverança i generositat. Com bé diuen ells mateixos, no lluiten per ells sinó perquè els jubilats del futur —que serem tots— puguem rebre una pensió suficient per tenir la vida digna que ens haurem guanyat amb una vida de feina. En aquest temps de crisi de la solidaritat i de la militància social, el seu testimoni és especialment valuós. Bravo per ells!
La part negativa és la necessitat que senten de continuar repetint cada setmana la seva crida, que està enfora de deixar de ser necessària. El darrer informe FOESSA, impulsat per Càritas, posa de relleu que les persones jubilades amb pensions més petites tenen cada vegada un major risc de pobresa per l’elevat cost de l’habitatge i altres factors que els empenyen cap a l’exclusió.
Idò ara, la plataforma de pensionistes de Ciutadella, junt amb les plataformes germanes de les altres illes, donen una passa més: han presentat al Parlament de les Illes Balears una iniciativa legislativa popular (ILP) perquè es debati una llei per garantir que les pensions més petites, a través d’un complement, arribin a la mateixa quantitat del salari mínim. Si el salari mínim s’ha incrementat perquè els treballadors puguin afrontar l’important encariment del cost de la vida dels darrers anys, els pensionistes pobres es troben amb la mateixa necessitat per poder tenir una vida decent.
És d’agrair que la mesa del Parlament hagi admès a tràmit aquesta iniciativa, i que així, sigui quin sigui el resultat final, la proposta pugui ser tractada i debatuda. El Parlament posarà el focus sobre aquesta realitat que ningú pot ignorar. Ara bé: perquè la proposta sigui efectivament debatuda li fan falta 7.500 signatures a tot Balears.
La Doctrina Social de l’Església és molt clara en la defensa d’unes pensions que assegurin una vida digna, i el magisteri dels darrers papes així ho ha subratllat. L’any 1981, a l’encíclica Laborem Exercens dedicada al treball, el papa Joan Pau II defensava el dret a la pensió i a l’assegurança de vellesa com una prestació imprescindible per garantir la vida i la salut dels treballadors i de les seves famílies, «no com una concessió, sinó com una exigència» (n. 33-35). L’any 2009, Benet XVI va denunciar a l’encíclica Caritas in Veritate «la reducció de la xarxa de seguretat social a canvi de la recerca de majors avantatges competitius en el mercat global», i advertia del perill que «els sistemes de seguretat social poden perdre la capacitat de complir la seva tasca» (n. 25). I més recentment, a Fratelli tutti, Francesc va descriure la jubilació des de la «cultura del descart», prenent com a referència la incapacitat dels sistemes de protecció social per assegurar la vida de les persones ancianes durant la greu crisi provada per la Covid-19: «No havien de morir així. Però, en realitat, ja s’havia creat una situació anterior on els més febles —inclosos els ancians— eren descartats per la seva manca d’utilitat econòmica» (n. 18). En nombrosos discursos, Francesc va arribar a qualificar de «mort civil» la situació de moltes persones grans que, un cop han sortit del mercat de treball, queden en realitat fora de la societat, que oblida la seva saviesa i la seva història.
Per tot això, la Delegació de pastoral del treball de l’Església de Menorca agraeix i celebra la iniciativa de la plataforma de pensionistes de Ciutadella, i des d’aquí volem animar tothom a donar suport a aquesta proposta quan algú us presenti un dels fulls de recollida de signatures que ja han començat a circular.