Síguenos F Y T I T R
Hoy es noticiaEs noticia:

Ciutadella recomienda revisar el estado de las casas que ‘facin entra’ en Sant Joan y controlar aforos

El Ayuntamiento insta a los propietarios a pasar la Inspección Técnica de Edificios

El paso de la qualcada por el patio del convento de Santa Clara está cubierto por el seguro municipal | Foto: Josep Bagur Gomila

| Ciutadella |

El Ayuntamiento de Ciutadella, a través de la Policía Local, ha distribuido a todas las viviendas dentro del perímetro del Plan Director de Seguridad de Sant Joan, un escrito de reflexión dirigido a sus propietarios, para recordar que deben tener en buen estado los edificios, con el fin de evitar situaciones de riesgo. Por eso, recomiendan realizar la Inspección Técnica de Edificios (ITE) y, en aquellos casos que no sea obligatorio, aconsejan que un técnico habilitado valore la seguridad estructural del inmueble.

En este sentido, desde el Consistorio se insta a los propietarios a controlar los aforos de sus viviendas, «no es recomendable sobrecargar con un nombre excesivo de personas los inmuebles y, en todo caso, es importante tener en cuenta las posibles responsabilidades por cargas excesivas».

Todo esto se indica, de forma especial, en aquellas viviendas del casco antiguo donde tienen lugar los principales actos protocolarios de las fiestas, como Santa Clara, donde los caballos fan entra y acceden a las casas.

Santa Clara y la ermita

En su comunicado, el equipo de gobierno reitera la conveniencia de disponer de un seguro de responsabilidad civil en aquellas casas donde entran los caballos, pues el seguro contratado por el Ayuntamiento no puede referirse a propiedades privadas.

Distinto es el caso del Convento de Santa Clara y de la ermita de Sant Joan de Missa, cuyo titular es la Diócesis de Menorca. En este sentido, «todos los escenarios tradicionales de la fiesta, que forman parte de la organización, están cubiertos por el seguro municipal».

De este modo, se descarta cualquier duda que había quedado en el aire con relación a estos dos recintos. Por el patio del convento pasa la comitiva durante los tres Caragols de Santa Clara, y a la ermita que es origen de la festividad de Sant Joan, se dirige la qualcada el día 23 por la tarde para la celebración de las completes. «En tanto que son ‘escenarios tradicionales’ de un ‘acto organizado por el Ayuntamiento’, están cubiertos aunque no sean públicos» en su titularidad, precisamente, porque está asegurada la responsabilidad civil derivada del acto en cuestión.

19 comentarios

Lucho LLORENS | Hace 7 meses

,Dice que no quieres ser el “salvador” de San Juan, pero su insistencia en cambiar la fiesta a su antojo dice todo lo contrario. Parece que tiene muy claro cómo debería ser la fiesta. La mayoría de ciudadanos quieren mantener la esencia y la tradición de San Juan, pero eso parece importarle poco. Hablar de “exclusiones” y “desequilibrios” del pasado sin un conocimiento real de lo que implica la fiesta resulta un argumento un tanto liviano. Si tanto le preocupa, debería involucrarse de verdad. Preséntese a unas elecciones, gánelas y cambie San Juan, señor Pepe Luis. Si la mayoría del pueblo vota por su programa electoral y quiere cambiar la fiesta, adelante. Eso se llama democracia.

user felvalent | Hace 7 meses

Pepe LuisSa democràcia des poble que estima ses seues tradicions i no dona suport a ses teues dèries malaltisses i sí als arguments de persones com Llorens. Es poble lo que et dona a tu son vots negatius, ha de ser perquè ses teues idees foradades no el representen per res, jejejejejeje. Aixé que deixa de parlar de democràcia que et cau malament. I per cert, sembla s'IME és es teu model, idò un model caciquil, un xiringuito on, durant es passat mandat es van donar més des 80 per cent des contractes a dit!!!

Pepe Luis Pepe Luis | Hace 7 meses

LLORENSLlorens, t’agraeixo s’estil literari de sa teva resposta, però em reafirm en es meu comentari. Quan parl de “mantenella y no enmendalla”, no ho faig per menysprear tradicions estimades, sinó per assenyalar una realitat: hi ha estructures i pràctiques dins ses festes de Sant Joan que, encara que emocionin i tenguin una càrrega simbòlica potent, també arrosseguen exclusions i desequilibris heretats d’un passat poc democràtic. No crec que qüestionar açò sigui “revisionisme oportunista”, com insinues, sinó una crida a revisar amb rigor allò que moltes vegades es presenta com intocable. De fet, com ja he dit, institucions com l’Institut Menorquí d’Estudis o la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella podrien contribuir de manera fonamental a estudiar com es varen modificar els protocols durant el franquisme, i com es podrien recuperar formes més representatives i obertes. No tenc cap interès a fer de "salvador" de sa festa —com dius—, sinó a demanar que sa seva bellesa i emoció no siguin excuses per perpetuar privilegis restringits. Revisar no és destruir. I reformar, si es fa amb respecte i coneixement, pot ser també una manera de preservar allò que estimam... però fent-ho més just i més de tots.

Pepe Luis Pepe Luis | Hace 7 meses

felvalentUa veig un poquet massa nerviosos santjoaners de primera, no us agrada que us diguin ses coses a la cara. Quína democràcia,? Sa democràcia dels amiguets des Senyors de Poble.

user felvalent | Hace 7 meses

Pepe LuisSa democràcia et cau fatal, sempre dient disbarats i carregat de vots negatius, no et triarien ni per president d'un bloc d'habitatges de dues plantes amb un pis per planta.

Viriato Viriato | Hace 7 meses

Eso de que "recomienda", no significa nada ni vale para nada. Lo que debe hacer un consistorio en el caso de que lo considere oportuno y necesario, es dictar NORMAS, claras y concisas. No hacer recomendaciones vacías que no van a ninguna parte. Para hacer recomendaciones no hace falta que les estemos pagando 3 ó 4 mil euros al mes. Para recomendaciones basta con el sentido común de la gente, y no nos sale tan caro como sus abultadas nóminas.

Batxi-àn S'encuentran dos amigos i un li diu a l'altre. | Hace 7 meses

Jo el que no entenc és que a les escoles i instituts de Ciutadella, amb tanta inclusió i tanta mandanga, es defensi que les dones no participin en la festa.

user 24junio | Hace 7 meses

A llorens. da gusto leer las cosas bien explicadas y saber de lo que se habla

manu menorca manu menorca | Hace 7 meses

... las autoridades también recuerdan a los propietarios de las casas donde entran los caballos, que deben obligar a todas las MUJERES que se escondan en dependencias interiores, para no ser vistas, pues recordemos que las féminas no pueden disfrutar en igualdad de condiciones que sus conciudadanos masculinos... cosas de las tradiciones...

Lucho LLORENS | Hace 7 meses

Pepe Luis,Celebrarás saber que, con lo de “mantenella y no enmendalla”, por fin has citado algo anterior a 1939. Vamos avanzando. Aunque, por desgracia, lo has aplicado justo al revés. Porque si hay algo que tú practicas con esmero, no es tanto mantener como enmendar sin pausa, incluso lo que no necesita arreglo. Eso sí, sin demasiado respeto por el contexto, ni por la historia, ni por el sentido común. Resulta curioso que quienes reclaman inclusión a toda costa, excluyan sistemáticamente la posibilidad de que una tradición funcione, guste y emocione a miles... sin pasar por su filtro de validación ideológica. La fiesta no necesita salvadores: sobrevive precisamente porque no ha cedido a cada capricho de reforma voluntarista disfrazada de justicia. Decía Julián Marías que “hay cosas que son verdad aunque no se griten, y otras que no lo son por mucho que se repitan”. Reflexión útil para quienes confunden persistencia con privilegio, y resistencia con regresión. En cualquier caso, gracias por tu constancia: siempre es útil saber quién está dispuesto a enmendarlo todo, incluso lo que no entiendes.

Pepe Luis Pepe Luis | Hace 7 meses

LLORENSEs aquello de “mantenella y no enmendalla"

Lucho LLORENS | Hace 7 meses

Pepe Luis, Gracias por tu respuesta, Pepe Luis. Siempre es interesante comprobar cómo algunos descubren el revisionismo histórico como si fuera un hallazgo propio, cuando en realidad lo practican con la misma soltura con la que otros coleccionan sellos: con entusiasmo, pero sin contexto. Reducir la riqueza simbólica, emocional y comunitaria de les Festes de Sant Joan a un debate sobre privilegios y estructuras excluyentes es una simplificación que diría más sobre quien la propone que sobre la fiesta misma. Lo verdaderamente complejo —y por tanto, lo que requiere inteligencia histórica— no es denunciar lo visible, sino comprender lo que ha dado forma, durante siglos, a una identidad compartida sin necesidad de manifiestos ni pancartas. Hobsbawm hablaba de tradiciones inventadas, sí, pero también sabía reconocer cuándo una práctica tenía raíces verdaderamente populares, aunque no encajara del todo en el catecismo de la modernidad bienpensante. Como decía Ortega y Gasset: “El que quiera enseñarnos la verdad que no nos la diga: que nos lo sugiera.” Algunos, por desgracia, siguen creyendo que la autoridad de sus ideas depende del volumen con el que las repiten.

Pepe Luis Pepe Luis | Hace 7 meses

LLORENSGràcies per la reflexió, però precisament és des del respecte per la història i el context que cal recordar que molts dels protocols actuals de les festes de Sant Joan foren modificats durant el franquisme, quan es va restringir el paper de l’Ajuntament i es van reforçar estructures jeràrquiques i excloents. No es tracta de deslegitimar una tradició viva, sinó de fer una lectura crítica del passat per entendre quines parts han estat realment heretades d’una pràctica col·lectiva i quines altres foren fruit d’un període autoritari. En aquest sentit, entitats com l’Institut Menorquí d’Estudis o la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella podrien tenir un paper fonamental a l’hora d’estudiar i proposar una restauració dels protocols anteriors a la dictadura, amb criteris històrics rigorosos i una mirada més inclusiva. Com deia Hobsbawm, tota tradició és una construcció, però el que està en joc no és si és nova o vella, sinó si representa realment el poble o només una part privilegiada.

Lucho LLORENS | Hace 7 meses

Pepe Luis, El historiador británico Eric Hobsbawm hablaba de las ‘tradiciones inventadas’, esas prácticas que, presentadas como antiguas, en realidad responden a necesidades contemporáneas de legitimación. Lo curioso del caso de Ciutadella es que hay quien pretende hacer lo contrario: deslegitimar una tradición viva y centenaria, presentándola como el producto de una élite interesada y excluyente. Pero la historia, a diferencia del oportunismo, requiere contexto, matiz y, sobre todo, respeto. No todo lo heredado es injusto, ni todo lo nuevo es justo por el mero hecho de proclamarlo.

user Bep C. | Hace 7 meses

Endemesa..........

Pepe Luis Pepe Luis | Hace 7 meses

Un dels fets que diferencien aquestes festes des d’altres pobles de Menorca és que sa comitiva de caixers és triada per un lobby de senyors amb unes normes d’elecció que no són gens democràtiques, i deixen s’Ajuntament amb un paper pràcticament subaltern. De fet, durant els anys 80, quan Antoni Salvador era batle de Ciutadella, l’Ajuntament va intentar recuperar un paper actiu en l’elecció des dos caixers menestrals, amb l’objectiu de democratitzar aquest procés i fer-lo més representatiu. Aquesta iniciativa va topar amb una forta resistència per part des sectors més conservadors de sa festa, que ho van veure com una amenaça a les prerrogatives històriques que havien mantingut durant dècades. Com a resposta, es va arribar a amenaçar amb un boicot a ses festes, cosa que va provocar una forta tensió social. Davant aquesta pressió, s’Ajuntament va haver de fer marxa enrere, i així es va consolidar s’statu quo que encara avui persisteix. Pel que fa als actes de Santa Clara, crida s’atenció que un cavall pugui entrar dins una casa privada —un espai on no hi pot entrar tothom— mentre que un ciutadà com jo no hi pot accedir si no hi és convidat. Durant segles, aquest carrer ha tengut es privilegi de que sa festa hi passi, mentre que d’altres carrers han estat sempre exclosos. Per tot açò, pens que hauria de ser una obligació de s’Ajuntament obrir sa festa a més carrers, eixamplar es recorregut des actes per evitar aglomeracions, guanyar en seguretat i fer arribar sa festa a barris que no han tengut mai es privilegi de formar part des protocols, que avui només afavoreixen a uns pocs. Sa festa és de tothom, i així hauria de ser reflectit també dins s’organització.

user Sirius Black | Hace 7 meses

Que un acte tradicional i diferencial d’altres festes de poble no quedi cobert per l’assegurança que ha de tenir contractada l’Ajuntament, demostra la incompetència que hi ha dalt la Sala. Perquè solucions n’hi ha moltes. Que és que si un cavaller tropisa dins la catedral a sa Missa des Caixers i es romp una cama (Que Déu no vulgui que passi) no li quedarà cobert? Vergonya d’Ajuntament.

Anonimo Veneziano Cucarell | Hace 7 meses

I no seria el mateix, fer un cens o conveniar d'alguna manera, les cases on poden fer "entra" i que l'Ajuntament hagi inspeccionat i donat l'OK, siguin incloses amb l'assegurança general de l'Ajuntament? Previ pagament d'un preu públic, compromís d'un màxim d'aforament, etc. Mantenir aquestes tradicions que fan tant singular Sant Joan i de les que a vegades tots ens omplim la boca, pens que és una obligació dels representants del poble

user Un | Hace 7 meses

y es cavalls, no trubau que tambe se eurien de fer una revisiò, avam si duen ses potes ben inflades

Relacionado
Lo más visto